i Se celebren eleccions municipals, autonòmiques i al Parlament Europeu | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Cronologia dels Països Catalans i del món

Se celebren eleccions municipals, autonòmiques i al Parlament Europeu

26 de maig de 2019
Ponsatí, Puigdemont i Comín, de la candidatura Lliures per Europa

A l’Estat espanyol se celebren el mateix dia eleccions municipals, autonòmiques en algunes comunitats, i al Parlament Europeu.

En les eleccions municipals, el PSOE és clarament la força més votada arreu amb més del 29% dels vots, tret de Catalunya i el País Basc. A Catalunya, ERC és la força més votada (23,4%) i primera força en la majoria de municipis. Segueix el PSC (21,9%), i és tercer per nombre de municipis. JXCat és la tercera força en vots (15%), però segona en nombre de municpis, mentre que els comuns són quarts tant en vots (8%) com en majories municipals. En els darrers llocs se situen per nombre de vots Ciutadans (7,9%), sense cap majoria municipal, la CUP (3,4%) i el PP (3,1%). Per primera vegada ERC guanya en vots a Barcelona i empata en regidors amb els comuns. A Tarragona i Lleida ERC empaten en regidors per primer cop amb el PSC i a Girona JXCat és la primera força. A Palma el PSIB continua com a força més votada i a València ho és Compromís.

En les eleccions al Parlament Balear, el PSIB s’imposa amb 19 escons per primer cop al PP (16). Segueixen Podemos (6), Ciutadans (5), MÉS (4), el Pi (3) i Vox (3), que hi entra per primer cop.

A les eleccions al Parlament Europeu s’imposa a Catalunya la candidatura Lliures per Europa (28,5%) encapçalada pel president a l’exili Carles Puigdemont, seguida pel PSC (22,1%) i Ara Repúbliques (21,1%), encapçalada pel vicepresident Oriol Junqueras, empresonat i sotmès a judici. A la resta de l’Estat espanyol guanya amb claredat el PSOE (32,8%) per davant del PP (20,1%). En el conjunt de la Unió Europea, destaca la caiguda dels dos grans grups fins ara hegemònics: tot i continuar com a grups més votats, populars i socialistes no sumen majoria absoluta. Destaca l’ascens dels liberals i dels ecologistes i també dels partits euroescèptics i populistes de dreta. A causa del bloqueig del Brexit, la Gran Bretanya ha hagut de votar en aquestes eleccions (amb l’enfonsament dels conservadors i l’auge dels euroescèptics).

ciències polítiques polít
Llegir més...