i Catalunya romànica | enciclopèdia.cat

Sumari de l’obra

Catalunya romànica

slider_romanica1.jpg

Presentació

Catalunya romànica és un producte digital basat en l’obra de referència en 27 volums publicada per Enciclopèdia Catalana al llarg de catorze anys, entre el 1984 i el 1998, sota la direcció de Jordi Vigué (1985-90) i Antoni Pladevall (1990-99). Un darrer volum fora de col·lecció tractà l’art anterior al romànic; aquest volum, titulat Del romà al romànic, també es pot consultar dins del catàleg digital d'Enciclopèdia.cat. Catalunya romànica fa un tractament general sobre l’art romànic que es desenvolupà als territoris que constitueixen les actuals Catalunya, Andorra, Franja de Ponent i Catalunya del Nord. Concentra l’atenció en la descripció exhaustiva dels monuments romànics, ordenats per comarques i municipis, en un total de més de 4.000 monuments. Més de 12.000 pàgines impreses, que es presenten ara en la forma de prop de 5.000 articles il·lustrats.

L’obra va néixer el 1882 de l’equip que va aplegar J. Vigué entorn de l’editorial Artestudi, dedicada a temes d’art romànic. Al llarg del seu desenvolupament, va comptar amb la col·laboració de més de quatre-cents autors i un consell assessor en el qual figuraven especialistes en la matèria i professors d’universitat.

Per la seva amplitud, metodologia i acurada presentació, Catalunya romànica va esdevenir una obra única, sense precedents en el camp dels estudis de l’art romànic, tant els fets a Europa com en altres parts del món. Això és així perquè a diferència d’altres obres, com la magnífica de J. Puig i Cadafalch i els seus col·laboradors L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-18), no s’estudia el romànic per èpoques o tipologies, sinó que es fa de manera exhaustiva per poder després bastir teories i classificacions sobre el total. Per això va caldre fer un inventari previ d’edificis religiosos i civils, fer-ne els estudis històrics pertinents, descriptius i gràfics, i establir relacions i tipologies amb altres obres coetànies o d’influències similars.

Tots els grans monuments o conjunts importants hi són estudiats amb una tal amplitud que sovint es converteix en la monografia més completa que mai se n’ha fet. En contraposició, les fitxes d’edificis rurals hi són presentades de manera breu i concisa, llevat dels casos en què la seva petitesa física no s’avé amb la seva importància real en el camp de l’art. D’altra banda, cal no oblidar que la seva existència és sempre indicativa d’un nucli de poblament. Per tant, l’estudi d’aquests edificis rurals permet fer, indirectament, una aproximació bastant exacta de la distribució del poblament medieval. Moltes vegades són edificis molt senzills o en ruïnes, però és de justícia conèixer-los per veure l’abast del romànic i les seves varietats més simples. Alguns d’aquests edificis, pràcticament desconeguts, aporten notícies i són les baules d’una evolució arquitectònica sovint difícil d’explicar si no es coneixen. 

El mateix fi pretenien altres aspectes incorporats en aquesta obra per a l’estudi del romànic, com són l’inventari i la descripció dels edificis civils i militars, des de restes de masos fins a castells, torres o fortificacions, molt sovint en un estat totalment ruïnós. A través d’ells és més fàcil imaginar-se la vida d’aquella època, en especial la diferència d’estructura i confort dels habitatges dels poderosos en comparació amb els dels pagesos de llogarets o masies. Tot això, per tant, no s’ha fet pel seu aspecte folklòric sinó per contribuir més àmpliament a l’estudi de la vida en el període romànic.

Un esperit semblant va portar el director a donar un relleu especial a l’arqueologia medieval, sovint tan oblidada, que ens indica els llocs on se situaven els antics habitatges o petits nuclis i el seu desplaçament vers indrets de vida més fàcil, seguint un procés que es va continuant als nostres dies. Al llarg de tots els volums de Catalunya romànica, però sobretot en els publicats els darrers anys, es va intentar fer un inventari sistemàtic de vilatges, edificis, necròpolis, tombes aïllades i altres tipus de jaciments, que probablement ha estat la base o el fonament per a estudis més exhaustius.

Igualment es va voler que dins Catalunya romànica figurés la moneda comtal, episcopal o senyorial que estava en circulació als segles del romànic. Al costat de la bellesa intrínseca d’alguns exemplars d’aquesta moneda medieval, com les monedes episcopals d’Osona o de Girona, hi ha l’interès històric i numismàtic que tenen aquestes peces, encapçalades per les monedes comtals d’or i plata, que han estat estudiades pels millors especialistes del tema, M. Crusafont i A.M. Balaguer.

Una de les característiques més interessants de Catalunya romànica consisteix a presentar aplegades en un mateix treball totes les obres o elements artístics que en algun moment de la seva història van integrar o formar part d’un edifici. Així, al costat de l’obra arquitectònica, s’estudien les obres escultòriques, pictòriques, els mobiliari i fins alguns objectes, com lipsanoteques, teixits, manuscrits, etc., procedents o relacionats amb cada edifici. Aquesta és una norma metodològica habitual a l’obra, i és un dels punts que han estat més elogiats per estudiosos i professors del país i de fora, car el que abans calia cercar en llibres especialitzats i sovint de difícil accés, per primera vegada es trobava aplegat.

També és remarcable l’esforç que es va fer per precedir cada comarca o sector estudiat d’introduccions geogràfiques i històriques que les situen en l’espai i en el temps. Les introduccions històriques en concret són molt freqüentment estudis de primera mà, molts d’ells d’indrets que fins ara no disposaven de cap treball específic. Aquestes introduccions foren escrites per persones especialistes de cada comarca o que havien fet treballs sobre aquell sector, i molt sovint són resums de tesis o treballs en aquell moment inèdits. El seu marc és el de l’època romànica, però tots contenen una visió històrica més àmplia, des dels orígens més remots fins al final del període romànic. Les introduccions, seguint el plantejament general de l’obra, van acompanyades de material fotogràfic, gràfic i documental per fer-les més amenes i profitoses per als lectors; tenen un atractiu especial els mapes i croquis fets per il·lustrar temes concrets, els arbres genealògics o les monografies abreujades i llistes de comtes, bisbes, abats, priors, etc., que enriqueixen tant les introduccions com les principals monografies.

Cal destacar també la publicació dels textos complementaris o documents, amb el text llatí original i la seva traducció al català, exposats per avalar fets importants i a la vegada per introduir al lector en la vida i l’estil de l’època estudiada. En total l’obra publicà més de 500 documents que constitueixen un cartulari excepcional, tant per la selecció dels documents i la seva traducció al català, com per la varietat de temes que il·lustren; hi trobem principalment preceptes reials, butlles papals, concessions de comtes i magnats, testaments, infeudacions, etc. Mereixen un apartat especial les actes de consagració d’esglésies i les cartes de poblament.

Els anys finals d’edició de l’obra es van afegir els volums XXV, per a les comarques de la Catalunya del Nord, i els XXIV i XXVI, dedicats a la Catalunya Nova. És cert que la Catalunya Nova no té la intensitat de monuments que trobem a la Catalunya pirinenca o central, però hi ha aspectes de l’època andalusina o del domini àrab en aquests sectors, que correspon a l’època del nostre romànic, que tenien un interès molt especial, igual que els aspectes de la repoblació cristiana dels segles XII i XIII, que era impossible negligir. Així doncs, el lector interessat en l’estudi del domini islàmic a Catalunya trobarà en els volums de Catalunya romànica un inventari més o menys exhaustiu dels testimonis que han pervingut d’aquell període històric, com ceràmica, objectes d’orfebreria i artesania, sepultures, làpides amb inscripcions, etc., que probablement constitueixen un primer intent de recull sistemàtic dels vestigis d’una cultura sovint oblidada.

Direcció, consell assessor, coordinadors científics i equip editorial

Directors

Jordi Vigué (1985-1990)

Antoni Pladevall i Font (1990-1999)

Historiador, Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

 

Consell assessor

Joan Ainaud i de Lasarte

Historiador de l’art, Membre de l’Institut d’Estudis Catalans

Xavier Barral i Altet

Historiador de l’art, Membre de l’Institut d’Estudis Catalans

Pere Bohigas i Balaguer

Investigador i erudit, Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Antic Conservador de la Secció de Manuscrits, i Reserva de la Biblioteca de Catalunya

Joan-Ferran Cabestany i Fort

Historiador i arxiver, Assessor tècnic de l’Institut Municipal d’Història, President dels Amics de l’Art Romànic

Eduard Carbonell i Esteller

Historiador de l’art, Director general del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Catedràtic d’història de l’art medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona

Anscari M. Mundó

Historiador i paleògraf, Professor emèrit de paleografia i diplomàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Membre del Comitè Internacional de Paleografia Llatina

Pere de Palol

Arqueòleg, Professor emèrit d’arqueologia cristiana i medieval de la Universitat de Barcelona, Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Membre de l’Acadèmia Pontifícia d’Arqueologia de Roma

Pere Ponsich

Historiador i arqueòleg, Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, Antic Conservador de les Antiguitats i Objectes d’Art del Departament dels Pirineus Orientals de l’Estat Francès

Manuel Riu i Riu

Historiador i arqueòleg, Catedràtic d’història, medieval de la Universitat de Barcelona Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Frederic Udina i Martorell

Historiador i arxiver, Professor emèrit d’història medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona, Director honorari de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

 

Coordinadors científics de l’obra

Joan-Albert Adell i Gisbert

Arquitecte

Jordi Bolòs i Masclans

Historiador i arqueòleg, Professor d’història medieval de la Universitat de Lleida

Joan-Josep Busqueta i Riu

Historiador, Professor d’història medieval de la Universitat de Lleida

Celina Liarás Usón

,

Historiadora de l’art, Professora d’història de l’art al Centre d’Estudis Tècnics i Turístics

Lluïsa Carabasa i Villanueva

Historiadora de l’art

 

Equip editorial

Maria-Lluïsa Ramos i Martínez

Historiadora, Redactora en cap

Lluïsa Carabasa i Villanueva

Historiadora de l’art

Carles Puigferrat i Oliva

Historiador

Dídac López i Gutiérrez

Historiador de l’art
Autors i col·laboradors

Introducció al romànic

Joan Ainaud i de Lasarte, Xavier Barral i Altet, Joan-Ferran Cabestany i Fort, Eduard Carbonell i Esteller, Milagros Guardia i Pons, Eduard Junyent i Subirà, Anscari M. Mundó i Marcet, Pere de Palol i Salellas, Antoni Pladevall i Font, Maria Porter i Moix, Manuel Riu i Riu, Frederic Udina i Martorell.

Llegir més...